ESCRIURE

Quan escric, el món
es para una estoneta llarga,
i jugo per refer-lo
com em dóna la gana.
El repico, l´escapço,
el repinto, el retallo,
i si en tinc ganes,
li poso d´altres cares.

Quan escric, les lletres
tenen ànimes,
i me les crec senceres,
me les carrego a les espatlles;
les penso, i més, les sento
quan emprenc el viatge
de tornada,
al món que s´ha parat,
una estoneta llarga.

RM ARRAZOLA

PINTANT VERSOS

PINTANT VERSOS
la pintura és el vers en color

QUADRESIA - POESIA I PINTURA DE ROSA Mº ARRAZOLA

Desfaig els nusos erms que volen arrelar-se
desencolo lletjors i embolico dolçors
desinflo globus irreals i
esberlo el temps en bocins, en fragments,
que duc a la butxaca per construir moments.

Coc il.lusions i rescalfo paraules
desxifro la natura, emocionada i cauta,
i concebo cargols i papallones
que carreguen de temps, bones estones,
i que expliquen el ritme de la vida:
lentament faig eterns els instants
mentre visc fugaçment els moments més efímers.






Matinada

 
Destrio matinades

sense ofec

mentre rebento nits

que van guarir-me.

Esclato l´alba

per esbandir-me

l´ànima

i dreço el malencert

amb esbufecs.

Escabellada cerco

la tebior

d´aquella veu estesa

que esperonava

el roig:

I torno a bategar

de l´emoció

d´haver-te viscut

l´hàlit espaiós

i haver-te esquarterat

les emocions

perquè en naixessin més…


Rosa Mª Arrazola, 2010






En aquesta foscor


S´arronsa la veu en la foscor,

la nit és claustre d´aquella olor,

mentre confabulo amb el vell record

que dolla sentit a la meva negror.



Bramo il·lusions amb tota convicció

que doten d´emocions aquest racó,

quan vetllo infàncies que retornen

per viure el meu destí amb més blanor.

Rosa Mª Arrazola, 2010