Matinada
Destrio matinades
sense ofec
mentre rebento nits
que van guarir-me.
Esclato l´alba
per esbandir-me
l´ànima
i dreço el malencert
amb esbufecs.
Escabellada cerco
la tebior
d´aquella veu estesa
que esperonava
el roig:
I torno a bategar
de l´emoció
d´haver-te viscut
l´hàlit espaiós
i haver-te esquarterat
les emocions
perquè en naixessin més…
Rosa Mª Arrazola, 2010